Cabaret Distòpic neix de la necessitat de crear un espectacle on es combinin una saxofonista i una actriu i que no fos un musical. Volíem crear un espectacle on els rols es difuminessin tot creant un peça teatral de reivindicació femenina amb molt d’humor i a la vegada riure’ns de nosaltres mateixes. Què tenen en comú Diotima de Mantinea, Anna Bolena, Edda Mussolini i una dona a punt de parir als lavabos d’una discoteca? Doncs que totes elles, en algun moment s’ hauran sentit apartades, maltractades, insultades, menystingudes o ignorades per un home. Però no ens posem tristos, encara. En aquest particular Cabaret sobre la Història de les dones i la Humanitat, entre stripteases invertits i números màgia no hi ha lloc per la rancúnia i el retret, hi ha lloc per l’humor, la reflexió i tal vegada un futur una mica més lluminós que el passat. Acompanyarem a Hammer i la seva diligent assistent al llarg d’aquest viatge històric ( i també una mica personal) en un Cabaret organitzat amb més bones intencions que no pas mitjans. I és que al capdavall, dona-li a l’home (o a una dona) una pedra (o l’oportunitat de canviar quelcom) i probablement aconseguirà trobar la manera d’acabar fotent-se de cap, caient una i altra vegada en els mateixos errors. Cagant-la, en definitiva. Anem acabant, que a les vuit hem de tornar el vestuari que ens cobren per hores. Passin i vegin.