Direcció: Xavier Albertí
Interpretació: Jordi Oriol i Carles Pedragosa
Escenografia: Alex Aviñoa i Sílvia Delagneau
Construcció de l'escenografia: Dani Poy i Joan Galí
Vestuari: Sílvia Delagneau
Disseny d'il·luminació: Alex Aviñoa
Disseny de so: Roc Mateu
Ajudant de direcció: Albert Arribas
Producció executiva: Neus Oriol i Dani López-Orós
Producció Indi Gest: Helena Font
Fotografia: Sílvia Poch

L’empestat es basa i es centra en dos dels personatges de La Tempesta de Shakespeare: Caliban (l’home-salvatge) i Ariel (l’esperit de l’aire, caracteritzat per la música). Dos éssers que vivien sols en una illa fins que naufragaren el savi Pròsper i la seva filla Miranda. Pròsper els educa, els civilitza, els dóna paraules i els capacita de raó; els ensinistra. Els esclavitza amb el seu poder d’imposició de justícia i ordre. I això encén als dos el seu desig de llibertat i, per tant, el seu anhel de rebel·lió. Al final de l’obra, però, abans d’abandonar l’illa, Pròsper els perdona. Els allibera. L’empestat, doncs, pretén imaginar allò que Shakespeare no conclou: Què passa amb Caliban i Ariel, ara que tornen a ser lliures, i –de nou- tots sols a l’illa? Alliberats però aïllats. Lliures però civilitzats, i amb la consciència d’un món “més enllà” que desitgen abastar. Un món per conquerir. El coneixement de la paraula els ha donat raó, consciència... i amb aquesta, l’avarícia i la necessitat d’aclaparar. La paraula és una plaga. I la pesta... és silenci.

I és que La Pesta d’Albert Camus és un dels referents d’aquesta obra; com també La Tempesta de Beethoven (Sonata per piano núm.17 en Re menor, opus 31 núm.2), que s’interpreta íntegrament i en directe en el transcurs de L’empestat.

Durada: 60 minuts

NO RECOMANAT PER A MENORS DE 14 ANYS