Waldemar Ics arriba de Polònia, amb deu anys, a una escola catalana on, degut a la seva particular condició de mort vivent serà rebutjat i perseguit pels seus companys de classe. Quan ell cerca amistat i afecte obté menyspreu especialment d’un company (sense nom) que comprendrà, massa tard que l’amistat veritable no entén de diferències socials o culturals de vius o morts. Que l’afecte, en definitiva, traspassa el llindar del temps.

Ningú és un zombi és un al·legat necessari contra la intolerància, les diferències de raça, classes socials o idees en temps d’agermanament, de globalització on, forçosament, han de quedar abolides totes les fronteres. És també una reflexió com les deficiències psíquiques i físiques esdevenen, sovint, murs infranquejables que cal derruir.