És preferible una vida llarga, sense sobresalts però anònima, o bé una mort en plena joventut que atorgui fama eterna? Aquest és el dilema de l’heroi Aquil·les abans d'anar a la guerra de Troia, on li havien vaticinat que moriria però on, alhora, havia d’obtenir el premi de ser recordat a través dels segles. Ilíada és la gran epopeia on es narren les gestes d’Aquil·les, guerrer formidable, admirat pel seu valor i, al mateix temps, odiat per la seva crueltat i temut pel seu caràcter colèric i inestable. Però la Ilíada va més enllà de la seva consideració de poema èpic i esdevé un dels primers cants antibel·licistes de la història de la humanitat. Homer, o qui fos que el composà, s’aparta de la imatge heroica de la guerra per descriure’n amb tot detall les atrocitats i el patiment dels qui s’hi veieren immersos, sense estalviar-se tampoc, sucosos episodis on es retrata la mesquinesa d’aquells que fan de la violència el seu ofici. Finalment, el text homèric ens aporta una última reflexió, la del caràcter igualitari de la mort, reservada a tothom i que anul·la tots els privilegis obtinguts en vida. El destí final, segellat per les tisores de la funesta Parca, resulta ineludible, diu Homer, i l’Hades (el món dels morts), igual de fred i inhòspit per als herois que per als desconeguts.

Tots aquests conceptes són els que s’han volgut tractar en aquesta versió de la Ilíada que us presentem. En ella es combinen les escenes teatralitzades amb el recitat i el cant de poesies, amb la intenció d’evocar l’essència mateixa de la Ilíada, una de les obres poètiques més celebrades i inspiradores de tots els temps.